dimarts, 17 de març del 2015

ALÍCIA EN EL PAÍS DE LES MERAVELLES



                         
S’apropa el mes de maig i comencem a córrer darrere dels conills esperant que ens transportin al País de les Meravelles.

Sembla que el paradís ha vingut a nosaltres i tots els problemes han deixat d’existir. Hi ha grans professionals de vendre fum, tot i que sigui amb una bona banda sonora.

És cert que aquests anys hem gaudit de grans festes organitzades per les entitats, es cert que hi ha grans equips esportius on participen moltes criatures gràcies a l’Associació Esportiva de Sant Climent, és cert que amb ajuda de Diputació és van fent petites obres que estaven pendents i s’han acumulat en aquests primers mesos de l’any. Pensàveu que no seria així?.

Hem de donar les gràcies al teixit associatiu del poble, on hi ha gent de tots els partits, gent de cap partit i gent en contra dels partits, gent del poble. Que dediquen moltes hores del seu temps lliure sense cobrar cap compensació econòmica i que organitza totes les activitats amb el seu esforç i moltes vegades amb l’únic suport per part de l’ajuntament de cedir espais que són del poble.

També és cert que moltes d’aquestes millores fan aigua, que els grans problemes estructurals del poble estan sense resoldre, que l’Angla, el Molí, Can Bonet, la Vap, el camí de la Creu, el bosc del Torruella, demandes judicials pendents, el patrimoni municipal, etc, estan com fa quatre anys, havent perdut un temps important de poca pressió urbanística per resoldre-ho.

És cert que l’herència rebuda, tal com proclama l’actual equip de govern és la que és, però que el fum no ens amagui que des de la instauració dels ajuntaments democràtics els equips de govern del poble han estat presidits per majories de CiU, PSOE i ULI. Curiosament els mateixos partits que es lamenten d’aquesta herència.

També podem parlar de justícia social i de quins partits són els culpables de les retallades tant a l’Estat com a casa nostra. Els diferent governs han estat presidits per PSOE i PP a Madrid i PSC i Convergència a casa nostra.

Hem d’anar en compte per no tornar a caure pel gran forat com li va passar a Alicia perseguint un conill blanc.